Els tres poemes
que transcric a continuació volen descriure, a la meua manera, un tant irònica,
tres tipus distints d’amants: en IMPACIÈNCIA, parle de l’amant impacient, en
REPRESENTACIÓ, de l’amant heroic, i en PURESA, de l’amant platònic. Són poemes
que pertanyen a la meua primera època de retrobament de la poesia, després d’un
bon grapat d’anys.
PURESA
Innocent com eres,
volies un amor que fóra
l’expressió suprema
de la puresa,
i passaves de llarg
sense atendre
les coses mundanes.
Tant estimaves el saber,
que feres de la saviesa
la teua presó,
com si la veritat
haguera de ser acusació
o condemna,
i no feliç troballa.
Cansat de somiar
el veritable bé,
un dia pujares
a la seua talaia,
on era inabastable
tanta perfecció,
i te’n vas decebre.
Ara, per fi, has entés
que l’amor ideal
ha de tenir una mesura
acollidorament humana,
i festeges la bellesa
d’allò que és viu
i s’embruta.
IMPACIÈNCIA
A Mari Carmen Arminyana
Ara que tot es
decanta cap a la nit,
abans que la
foscúria clausure l’horabaixa,
és hora
d’inventar i escriure en un diccionari
(pàgina nou mil
trenta-quatre)
la paraula capaç
d’encendre
un desig desfermat.
Després la
tenebra serà proclamada,
i algú buscarà
en aquell diccionari,
com si fóra una
esperança,
la paraula justa
que l’il·lumine.
Però, traït per
la impaciència,
només arribarà a la pàgina mil quatre.
Passarà el
temps,
noves paraules
s’escriuran
en altres
llibres gruixuts,
i els amors que
haurien pogut ser,
ignorants de si
mateixos,
dormiran entre prestatges.
REPRESENTACIÓ
Són ben pocs els
amants que representen
dignament el
final de la seua vida;
és tan trist
morir-se que, arribada l’hora,
no posen esment
a fer les coses com cal.
Així, les
passions que un dia somogueren
tota la
finíssima arquitectura del seny
esdevindran
només educat compliment,
i temps enllà
tot podrà començar de nou,
com si res no haguera passat: ni amor,
ni mort.
Són tan pocs els
amants que serven
la serenitat en
el moment del traspàs,
que caldria
preguntar-se si això fa justícia
a la vida; si no
fóra millor, de tant en tant,
i per raons
principalment didàctiques,
escenificar en
un aparador el memorable final
d’una heroica
història d’amor.
I així, entre
pampallugues, glorificar el dolor
d’una pèrdua
estrictament irreparable.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada